Buscar feina... (cat.)

Acaba d’arribar a les meves mans un llibret governamental titulat “La feina de buscar feina”, un títol prou sugerent com per donar-li una segona ullada a l’interior... T’explica com escriure el teu currículum i que és el que vol de tu una empresa.

Em pregunto com ho saben ells…. com si totes les empreses fossin iguals...!

Un cop hagis estat seleccionat, et donen unes recomanacions a seguir per a l’entrevista amb qui suposadament et contractarà : - No has de parlar malament d’empreses on hagis estat anteriorment ni dir que el teu sou era baix, no has de dir que el que més t’interessa és la retribució econòmica i no és convenient que afirmis que pots desenvolupar qualsevol tipus de treball (es a dir, has de tractar-te a tu mateix com un inepte, mentir i mostrar-te com un que no ets, per aconseguir... un bon lloc de feina!) A més a més i gratuïtament, t’assessoren sobre com hauria de ser el teu comportament i la teva imatge personal: La manera de donar la mà, no ha de ser ni excessivament brusca, ni excessivament amical, ni poc ferma, ni amb massa pressió. Ull!! perquè és el primer contacte... Has de mirar a la cara i als ulls de la persona que t’entrevista, però sense desafiar, es a dir, sense mirar fixament. Ni abaixar la mirada, ni desplaçar la mirada per la sala. (I com coi es fa tot això? Mirar als ulls, però no fixament!) I ni mirar al terra, ni mirar la sala i n’hi ha més.... Seure amb l’esquena recta, però relaxada, no es aconsellable seure’t a la punta de la cadira, ni com al sofà de casa i si estires massa les cames, si badalles o si toques els objectes de l’escriptori, oferiràs una imatge d’insolent. Per últim ho rematen dien-te que no vulguis aparentar allò que no ets!! (Doncs anem bé... per anar per feina!...)

...

He trovat feina!!! Ara treballo en un teatre. Faig de taquillera. De tan en tan surto de la meva peixera (així és com li diuen al receptacle on estic ficada amb l’ordinador i les entrades) i me’n vaig a navegar dins l’oceà. Em passejo per tot arreu i tot m’ho gaudeixo mentre el teatre es buit. Alguna vegada he pujat a l’escenari, sempre amb una mica de respecte, i davant d'una platea de butacas buides em ve el pensament de si jo seria capaç de ser una bona actriu, interpretant magistralment diferents papers…

M’estiro al bell mig del escenari i una música sona dins el meu cap…

Tanco els ulls. Comença l'escena.
M’aixeco tot fent de companya de pis, saludo i me’n vaig a la dutxa. Més tard faig de mestressa de casa, arreglo tot una mica per sobre i m’hi dedico a fons algun altra dia. Surto al carrer, he quedat per fer d’amiga amb la Bea, un bon cafè amb llet per acabar de despertar-me i a petar la xerrada una estoneta. De vegades amb ella interpretem les venedores d’artesania, per treure’ns uns calerets extres a final de mes. Després em disculpo, haig de marxar per portar-li unes coses a la Roser, el meu paper ara és el de cosina, allà també faig de tieta amb els seus fills i aquest és un paper dels que més m’agrada i millor em surt, després passo per casa els meus tius on faig de neboda, i saludo a la senyora Maria tot fent de veïna exemplar. S’acosta l’hora de dinar i em disposo per a fer de filla, aquest si que me’l tinc ben après i el vaig perfeccionant amb els anys. D'una bufada, aprofito també per fer de germana i amb no gaire temps fem una repassada ràpida als darrers aconteixements.

La meva germana no ha vingut acompanyada, així que avui no em tocarà el paper de cunyada. Després de dinar, tinc llogat per mitja hora el camp, on serè una tenista novell, encara que prefereixo representar el paper d’esquiadora els caps de setmana. A mitja tarda comença l’horari (o l’acte) laboral. Entro al teatre, esplèndida, amb el meu paper de treballadora sota el braç, allà em tocarà també fer un quants cops de recepcionista i uns altres de taquillera. Avui em toca també fer una mica de dissenyadora gràfica davant la pantalla de l'ordinador. Més tard truco a la meva avia en una magnífica escena de neta i més tard demano hora al dentista ajustant-me al paper de pacient. Haig de confessar que de vegades em regalo un paperet petit per fer de menjadora compulsiva de caramels i les meves dents en surten un xic perjudicades.... En sortir de la feina m’agrada fer el paper, curt però ben complert, d’estudiant d’anglès a l’acadèmia, i quan acabo i em queda temps em converteixo amb nedadora aficionada a la piscina municipal del costat de casa. Per la nit he quedat per sopar amb el meu xicot en un paper estelar de núvia o xicota. Aquest també m’agrada molt i em sorprenc a mi mateixa cada dia amb noves transformacions del personatge.

Arribo a casa, i trobo una estoneta per escarxofar-me al sofà per fer de lectora durant una horeta més o menys. M’agrada més aquest paper que el de telespectadora, que també interpreto de tan en tant. Ara estic modelant un nou personatge: el de entrevistadora per acabar un treball de recerca que estic escrivint, i veure’m com me’n surto… Quants personatges diferents interpreto o puc arribar a interpretar al llarg d’una jornada? I no seria capaç de fer-ne un sol paper sobre un escenari??

Abans d’acabar fent de bella dorment repasso i m’adono que durant el dia m’he posat a la pell d'un munt de papers diferents sense tan sols adonarme’n, i molts més que han quedat per fer: el de contribuent i bona ciutadana, el de conductora, el de solidaria, el de insolidaria, el de cultivadora de plantes, el de col·leccionista de segells, el de excursionista, el de alimentadora de gossos, el de xerradora, el de fiestera, el de autista, el de tímida, el de sensevergonya, el de bona, el de dolenta, el de llesta o el de tonta i així sense parar així que… ! Que comenci la funció!

 

 

Obro els ulls i torno poc a poc, cap a la meva peixera, tinc que vendre moltes entrades avui.

 

 

Escrit per Marta Torres