M’aixeco pel matí a ritme de mòbil. Ja fa molt temps que dormo amb ell a la capçalera del llit ja que em serveix de despertador. D’un bot em trasllado a la dutxa. Mentre engego l’aixeta m’adono que ahir potser vaig veure un xic massa. Intento fer memòria de tot l’alcohol ingerit : tres cerveses, dos cubates i tres xupitos, en tres horetes, gens malament. Em refresco la boca bevent l’aigua que raja. Igualment, penso, no en queda ni una de garrafa d’aigua, i al preu que van! Segueixo bevent.

M’ensabono del cap a la consciència . Agafo el pot del sabó i llegeixo: “Con concentrado activo de Frutas”. Com si fos un multivitamínic per a la pell... que quasi donen ganes de menjar-se’l, si no fos per la nota que adjunten al dors : “No Ingerir.”

Bastant escèptic i quasi acollonit, m’asseco bé i surto de la dutxa, tot pensant amb el que acabava de llegir. Em dirigeixo cap a la meva habitació i encenc l’estufa elèctrica per escalfar-me una mica mentre trio la roba que em posaré:

Calçotets. Em dona per mirar també l’etiqueta: Son fabricats a la Xina. M’assabento que porto un 94% de Poliamida i un 6% d’Elastano enganxats al cul durant tot el dia. Agafo la camisa, llegeixo: Made in Spain RN ( Usa), entenc que no s’entén res. 100% Polyamide / Nylon (100% de quin?? o serà el mateix??), igualment em comença ja a agafar una mica d’esgarrifança i opto per buscar-ne una 100% cotó. Vaig a per els pantalons: Trio els meus favorits negres i llegeixo: Made in Italy (m’agrada la roba italiana), però coi!, no m’hi havia fixat mai en l’etiqueta, a pesar que la porti sempre enganxada a la pell: 49% Poliamida, 47% acetat i 4% elastan! Quedo fotuda. Ja porto un 243% de poliamida a sobre meu! Agafo els texans. Està bé, son marca també estrangera però almenys no tenen polyamida d’aquesta!

Com que encara fa fred agafaré un jersei de llana. Llana? Em pregunto. Salto sobre l’etiqueta i vaig a comprovar-ho: Aaaaagh!! 70% Acrylic i 30 % Wool (llana), i jo que em pensava que tot ell... Bé, millor deixar-ho córrer. Me’l passo pel cap i de cap a la cuina que es comença a fer tard. Agafo la llet de la nevera, a l’etiqueta i posa llet sencera, i això em reconforta, encara que el seu sabor sigui ben aigualit. Preparo una cafetera per acabar-me d’espavilar. Avui es presenta un dia molt dur a l’oficina i tinc que estar ben despert. Amb el café ben ensucrat menjo unes galetes que no sé quans dies fa que tinc obertes a l’armari, i llegeixo: “Maria Fibra Integral”, deuen ser bones, penso. Després llegeixo: Ingredients: Farina, sucre, greix vegetal hidrogenat, segó de blat, xarop de glucosa, fibra vegetal, sal, gasificants (E-500ii, E-503ii), emulgent (lecitina), antioxidant (E-307)… Em pregunto que voldran dir molts d’aquests noms, i em recordo que un dia una amiga em va donar una llista de tots aquests E-tal i E-qual, i d’entre ells els més perillosos… eren…. Boh!? l’hauré de tornar a cercar, aquesta llista... Acabo el paquet de galetes i em dirigeixo altre cop al bany. Només em falta una bona afeitada i rentar-me les dents. Mentre em respallo enèrgicament amb una ma, amb l’altra agafo el tub i hi veig escrit: “Contiene Monofluorosfato de Sodio, Ión Flúor total: 1450 ppm i Pirofosfato Tetrapotásico 5%.

Penso que hauria d’haver prestat més atenció a les meves classes de química. Miro el mòbil. Es tardíssim. Tinc un missatge de la Glòria per passar-la a recollir amb el cotxe per casa seva. Abans de sortir carrego la rentadora fins a atapeir-la i mentre hi tiro uns “polvos” màgics, llegeixo que aquest producte conté, entre d’altres ingredients ( com que entre d’altres, quins altres??) : “Fosfatos, tensioactivos no iónicos, tensioactivos aniónicos (però no és la mateixa cosa??) i sabó. Aquests van per feina. Recordo que jo també haig d’anar per feina, agafo les dues bosses de brossa i vaig cap al carrer. Em ve al cap que hi ha vaga d’escombriaires, es veu que demanen un augment de sou de 100 euros, i no els hi volen concedir. Portem ja tres setmanes amb les mateixes deixalles al contenidor. Les deixo allà mateix i vaig cap al cotxe. M’he passat vint minuts de la franja horària marcada per la senyal de trànsit, i sobre el meu vidre hi reposa amb penúria una esfereïdora sanció. Paro a la benzinera. Em pregunto com em respondria l’home de la mànega si li demano quins ingredients hi porta la benzina, però la seva cara matutina m’hi frena les ganes. Pago amb desgana, ha tornat a pujar, i marxo.

La Glòria m’explica de camí cap a la feina que està molt emprenyada, està fent un nou règim, el qual es basa en tot un seguit de guanyar i perdre punts amb concordança amb els quilos que guanya o perd. És un nou sistema i bastant bé de preu, m’explica. Com que ahir es va passar tres punts de sucre, avui havia de caminar tres quilòmetres, però com feia tard a la feina no els podria dur a terme, i se li acumulaven amb els 150 punts que portava ja endarrerits.

Hi ha un trànsit terrible i se’m comencen a crispar els nervis. Encenc una cigarreta i la Glòria em demana d’obrir la finestra pel fum. Una motocicleta vella i ronyosa es para al meu costat i el fum del seu tub d’escapament entra directe dins el cotxe, miro a la Glòria i torno a tancar la finestra. Engego la ràdio. Son les nou en punt, ja arribo tard. Sonen les noticies: Estats Units torna a bombardejar. Nou morts a Israel per un atac suïcida contra un col·legi. L’esquerda d’un petroler continua vessant tones de cru al Pacífic, un home mata als nou membres de la seva família i després es suïcida. Apago l’aparell i començo a buscar aparcament. Finalment torno a deixar-lo en zona blava. Hi poso de moment tres euros i en els vint minuts que tinc per esmorzar ja miraré si hi trobo un aparcament millor.

A l’oficina tot son cares llargues i corredisses. Només la Maria, la senyora de la neteja, em dedica un somriure. Engego l’ordinador mentre agafo el telèfon per començar a fer trucades. Em passo la resta del dia allà, treien l’estona en que he anat a canviar el cotxe de lloc, i l’hora i mitja per dinar. Avui hem anat amb quatre companys de feina a fer un mos a un restaurant nou. És un d’aquells de menjar ràpid. Ve tot empaquetat i pre-congelat. Tu tries el que vols i ho calentes al microones. No hi ha cadires per seure, però als tamborets de la barra no s’hi està tant malament. A més, com que em passo el dia assegut, ja em va bé d’estirar una mica el cos al migdia. Jo he triat Amanida de delícies del Mar, i no he pogut desviar la mirada per llegir-hi: Ingredients: Peix blanc, aigua, clara d’ou, midó de blat, fècula de patata, extracte de cranc, sal, sucre, aroma de cranc, potenciador de sabor (E-621), carbonat càlcic i colorants (E-120 i E-160), tot això dins meu en un minut i mig. De segón, pasta de full amb espinacs: Farina, margarina, aigua, sal, conservants (E-202 i E-211) i extracte d’espinacs : 5%. Com sempre, per beure, un refresc de Cola amb : Aigua carbonatada, sucre, colorant E-150d, acidulant E-338, aromes i cafeïna. Crec que deixaré de veure aquests productes, em poso massa nerviós.

A mitja tarda, paro una estoneta per prendre un cafè a la màquina. Primer passo per la cuina per agafar una píndola pel mal de cap, o dues. M’enduc la capsa sencera. Al costat de la màquina del cafè, mentre m’encenc un altre cigarret, llegeixo al prospecte: “Composición por comprimido: 650 mg. de paracetamol ( Carai! Me’n prendré només un, penso), i Excipiente. Entre parèntesi es pot llegir: “El excipiente se compone de dióxido de silicio, celulosa en polvo, estearato magnésico y almidón de maiz). Tot allò màgicament dins aquella capsuleta que miraculosament fa que en deu minuts hagi desaparegut totalment el meu mal de cap!.

Me’n torno cap a la meva taula on m’hi estaré per la resta del dia fins adonar-me’n que son dos quarts de nou i començar a recollir. L’aire fred en sortir al carrer em reconforta i m’agrada, encara que de nou un trànsit atapeït i un no parar de botzines, em tornen les ganes d’arribar ben ràpid a casa.

Un cop allà em desplego al sofà totalment defallit i començo a mirar els sobres que tinc a la mà. Estem a final de mes i com un bano desplego tot un seguit de factures. La de la hipoteca, la del telèfon, la del gas, la de l’aigua, la de la comunitat de veïns i la del telèfon mòbil. També hi trobo tres del banc, les obro. Encara no m’han ingressat el sou i em recorden ben cordialment que estic en negatius, vermells, rojos o diga-li com vulguis. Que els hi dec diners, vaja, i em comuniquen que de no fer-los efectius abans que acabi el mes se’m carregarà un 8% d’interessos. Tinc gana, obro l’armari i em preparo una sopa vegetal de sobre. Em farà bé doncs em sento una mica refredat. Mentre bull l’aigua em fixo amb el dors del sobre i llegeixo el que em disposaré a ingerir: Fècula modificada de patata (això de modificada em fa arronsar el nas, però segueixo llegint), pa, oli vegetal hidrogenat, xarop de glucosa, greix vegetal hidrogenat, llet desnatada, sal, xampinyons (5’1%), potenciador de sabor (E-621), igual que el dels palets del cranc, penso. Lactosa, proteïnes de llet, aroma, extracte de llevat, colorants ( E-150d, com el del refresc de Cola, i E-101 ) i midó de blat igual que l'analgèsic.

Me la prenc un xic decebut i me’n vaig a rentar els plats. Mentre frego se’m acud un cop més de mirar amb quines substàncies restrego cada dia la vaixella on diposito el menjar que ingeriré. No posa res, tan sols una petita nota de : “Contiene, entre otros ingredientes, Tensioactivos aniónicos”. Com els de la rentadora, penso. Curiós...

Em dirigeixo de nou cap al menjador, i una nit mes, la meva companya de fatigues serà la tele. Després d’un llarg zapping comença un reportatge en una cadena que no és del tot deplorable. El programa va sobre l’ajuda humanitària. Els caps de govern i sanitat sud-africans denuncien que l’ajuda alimentaria que estan reben per part dels estats units és totalment negativa per a ells. No es que no agraeixin el menjar, sino que només els hi arriba una part. Sobretot llavors genèticament modificades,que més tard es veuran obligats a plantar, i això els hi està fent molt de mal. Es veu que els Estats Units no pensa canviar aquest tarannà, i en tenen liada una de grossa.

M’agafa la son i se’m tanquen els ulls.

Entre fastiguejat i adormit desfilo cap al llit. Estic rebentat.

Faig un repàs de tot el dia, i penso que no es gens estrany que em trobi així, descoratjat i malalt. Si demà tinc febre m’hauré de començar a prendre antibiòtics i crec que ja no em quedaran ganes per a mirar cap més prospecte. Em poso els taps a les orelles i la màscara per dormir als ulls, i amb un sospir m'adormo pensant que demà serà un idèntic altre dia.

 

 

Escrit per Marta Torres